Política
Ignacio Garriga, líder de la formació d'extrema dreta Vox a Catalunya
Foto: Ignacio Garriga, líder de la formació d'extrema dreta Vox a Catalunya | Europa Press
Extrema dreta

La proposta d'ERC i CUP per castigar els discursos d'odi de Vox al Parlament

Temps de lectura: 3 minuts
Ignacio Garriga, líder de la formació d'extrema dreta Vox a Catalunya
Foto: Ignacio Garriga, líder de la formació d'extrema dreta Vox a Catalunya | Europa Press

Esquerra Republicana (ERC) i la CUP proposen una reforma exprés del reglament del Parlament per castigar els presumptes discursos d'odi de Vox al Parlament de Catalunya.

Per què és important? Els missatges contra els migrants, que el partit d'extrema dreta relaciona constantment i errònia amb l'augment de la delinqüència i la criminalitat, són una de les seves constants a la cambra catalana i a les institucions on tenen representació a Espanya.

Context: Com a exemple, la presidenta en funcions, Alba Vergés, va cridar a l'ordre el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, quan aquest parlava d'una presumpta agressió sexual a Salou durant l'últim ple.

  • El president del grup d'extrema dreta a la cambra va dir que "tres pakistanesos i un marroquí van atacar una nena de 13 anys", tot insistint diverses vegades en les nacionalitats dels detinguts, malgrat les advertències de Vergés, que finalment va amenaçar-lo de retirar-li la paraula.

A fons: ERC i la CUP presentaran els pròxims dies una iniciativa per intentar frenar aquests tipus de discursos, segons ha avançat El Periódico aquest divendres 7 d'abril. D'aquesta forma, el text vol...

  • Que el reglament prohibeixi i sancioni els "discursos d'odi o intolerants", els missatges que "incitin a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua o discapacitat". Actualment, el president de la cambra pot expulsar diputats per "paraules ofensives dirigides a institucions públiques, un altre membre del Parlament o qualsevol altra persona", una indicació massa àmplia, asseguren.
  • Que els diputats que no signin la declaració de compromís de tolerància zero davant de la discriminació i l'assetjament no puguin tenir càrrecs a la cambra o els seus òrgans. Vox no va adherir-se al manifest, tot i que tampoc no forma part de la Mesa ni presideix cap comissió, però això és gràcies al fet que la resta de partits van voler aïllar-los.
  • Canviar la unanimitat necessària per emetre declaracions institucionals per una majoria qualificada. Com que l'extrema dreta s'oposa a tots els texts plantejats sobre drets humans o contra la violència masclista, el Parlament no ha fet cap declaració institucional des del 2020. ERC i la CUP volen que només calgui el vot a favor de dues terceres parts de la cambra, i no de tota.

A més: Republicans i cupaires aprofiten i proposen també una via per regularitzar el vot telemàtic del diputat de Junts Lluís Puig des de Bèlgica.

  • Volen incloure la modalitat telemàtica a les votacions en "situacions d'especial gravetat" i sempre que la Mesa hi doni el vistiplau. Alhora, proposen permetre el vot telemàtic quan els diputats es trobin a l'estranger en representació del Parlament en moments determinats.
  • També suggereixen ampliar la delegació de vot a situacions igualment excepcionals, i així mateix amb l'autorització de la Mesa. Actualment, aquesta és una opció exclusiva per casos d'hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada.

Mentrestant: La cambra encara ha de decidir sobre la presidència suspesa de Laura Borràs, condemnada per corrupció. El PSC ha registrat aquesta setmana una proposta per reformar el reglament del Parlament i permetre el cessament de la dirigent de Junts.